1. |
Digue'm Qui Sóc
03:23
|
|||
|
DIGUE’M QUÍ SÓC
Perdona, em sones...ja ens hem vist abans.
Recordo la teva cara pintada al mirall.
No! No marxis. Queda’t una estona amb mi,
no vull seguir callant. Escolta el que haig de dir...
Quan respires sento l’aire entrar dins meu.
Quan em mires no vull apartar els meus ulls de tu.
Creu-me si et dic que els meus llavis et dirien el mateix.
M’adormo sabent que a l’endemà ens trobarem al mateix lloc,
que ens besarem, farem l’amor.
Sols amb les mirades encendrem els nostres cors.
I en tancar les llums ens amagarem
dels bojos fantasmes que ens aparten
de la realitat, dosis vital.
Però és igual, em moro sabent que no estàs.
Perdona, em sones...ja ens hem vist abans.
Recordo la teva cara pintada al mirall.
-------------------------------------------------------------------------------------
DIME QUIÉN SOY
Perdona, me suenas... ya nos hemos visto antes.
Recuerdo tu cara pintada en el espejo.
No! No te vayas. Quédate un rato conmigo,
no quiero seguir callando. Escucha lo que he de decir...
Cuando respiras siento el aire entrar dentro de mi.
Cuando me miras no puedo apartar mis ojos de ti.
Créeme si te digo que mis labios te dirían lo mismo.
Me duermo sabiendo que mañana nos encontraremos en el mismo sitio, que nos besaremos, haremos el amor.
Sólo con las miradas encenderemos nuestros corazones.
Y en cerrar las luces nos esconderemos
de los locos fantasmas que nos apartan
de la realidad, dosis vital.
Pero es igual, me muero sabiendo que no estás.
Perdona, me suenas... ya nos hemos visto antes.
Recuerdo tu cara pintada en el espejo.
|
||||
2. |
Fes-me Terra
04:58
|
|||
|
FES-ME TERRA
Una fredor envaeix cada pam del meu cos.
No sento mans ni peus. Tot al voltant és tan fosc
que em costa veure la llum dels teus ulls dins el meu cor.
L’espurna que necessito per matar aquest temor.
Alço el braç i acarono els estels.
Els meus dits es fonen amb el cel.
No vaig fer cas, vaig ignorar el seu poder...
Amb una tempesta em va condemnar.
El glaç penetra implacable esquerdant-me la pell.
Sóc blanca porcellana castigada pel temps.
I de cada esquerda en surt una jove arrel
que penetra en les bretxes de la pedra i el gel.
Alço el braç i acarono els estels.
Els meus dits es fonen amb el cel.
No vaig fer cas, vaig ignorar el seu poder...
Amb una tempesta em va condemnar.
“Mare Terra, fes-me com el Sol, que dóna llum a totes les criatures.
Fes-me com l’aigua, que va pels solcs de la vida donant de veure a l’assedegat.
Fes-me com l’aire, que corre lliurement pel món donant l’alè vital a tot el que existeix.
Mare Terra, fes-me com tu, que guardes dins teu les llavors de la veritat, per a que donin els seus fruits a la Humanitat...”
Ara em començo a transformar,
ja noto el cor que em deixa de bategar
però el teu record perdura.
Els meus pulmons, el meu alè
pengen d’un fil. Ja no els quedem forces per
mantenir el cos amb vida.
Ja no hi ha por, ja s’ha acabat...
Estava escrit. Així havia de passar,
ho dicta l’Ordre Universal.
Tot és a dalt com és a baix.
No hi pensis més, doncs acabaràs sabent
que tot té un perquè.
|
||||
3. |
Tan Sols Criatures
05:29
|
|||
|
TAN SOLS CRIATURES
Ben aviat, a trenc d’alba,
Els seus llavis dibuixen un somrís.
La foscor es retira
I dona pas a les llums del matí.
Obre els ulls, s’incorpora.
L’aire és fresc. Ja canten els ocells.
Volta el cap...no està sola.
No és un somni i de cop comprèn.
L’han mort. Perduda enmig de proves, de suposicions.
Li han pres la vida unes criatures.
Enveja cruel...i ara passegen amb total impunitat.
No s’hi pot fer res més: són criatures...
No!! Per què l’han mort??!!
Per què no es fa justícia??!!
L’han mort. Perduda enmig de proves, de suposicions.
Li han pres la vida unes criatures.
Enveja cruel...i ara passegen amb total impunitat.
No s’hi pot fer res més: són criatures...
Estesa en un toll de sang, morta la van trobar.
No la van veure marxar.
|
||||
4. |
Respira El Present
04:31
|
|||
|
RESPIRA EL PRESENT
Surt de l’espiral que et fa oblidar
Els petits instants de temps.
I para els motors que fan treballar
El teu dèbil inconscient.
I oblida’t de l’ahir, del demà
Viuen dins el teu cap.
Contempla l’avui, respira el present.
Pensa que el temps no s’atura.
No s’aturarà, i enrere deixarà
Els teus records.
Mira’t al mirall. Veus com et fas gran.
Contemples el temps ...
I no t’oblides de l’ahir, del demà
Viuen dins el teu cap.
Contempla l’avui, respira el present.
Pensa que el temps no s’atura.
El temps no s’aturarà, no.
El temps no s’aturarà. (bis)
....de l’ahir, del demà.
Viuen dins el teu cap.
Contempla l’avui, respira el present.
Pensa que el temps no s’atura. (bis)
|
||||
5. |
Si Ho Vols Deixar Estar
05:07
|
|||
|
SI HO VOLS DEIXAR ESTAR
No em podia imaginar les raons que tu tenies.
No vaig poder veure mai il•lusions ara perdudes.
Potser el temps tanqui la ferida...
Potser ho arribi a oblidar...
I si ho vols deixar estar...
Només anhelo el teu amor.
Comprèn que aquest no serà,
No serà el destí dels dos...
I si ho vols deixar estar...
Nena, vull acompanyar-te.
Però si ja no pot ser,
Deixa ja de castigar-me.
Com em podia imaginar que faria tant de mal.
Necessito el teu encant...Ni tan sols puc abraçar-te...
El temps no corre, el temps no passa.
Potser ho curi la distància...
I si ho vols deixar estar...
Només anhelo el teu amor.
Comprèn que aquest no serà,
No serà el destí dels dos...
I si ho vols deixar estar...
Nena, vull acompanyar-te.
Però si ja no pot ser...
...nena, vull acompanyar-te...
...deixa ja de castigar-me...
(Oooohhh...)
...no em podia imaginar les raons que tu tenies...
...no vaig poder veure mai il•lusions ara perdudes...
...com em podia imaginar que faria tant de mal...
...necessito el teu encant...
(Adaptació al català: Dani Luaces)
----------------------------------------------------------------------------------
SI NO QUIERES VER
Apenas pude comprender
tus motivos ni razones.
Y no me dejaste ver
tus miedos ni ilusiones.
Quizás el tiempo lo cure,
pero muy lento transcurre.
Y si no quieres ver...
Tan solo anhelo tu cariño.
Intenta comprender
que este no es nuestro destino.
Y si no quieres ver,
nena quiero estar contigo...
Y si no puede ser...
no entiendo este castigo.
Como podía imaginar
que esto iba a doler tanto.
Ya no te puedo abrazar
se perdió todo el encanto.
Quizás la distancia lo cure
y es que el tiempo muy lento transcurre.
Y si no quieres ver...
Tan solo anhelo tu cariño.
Intenta comprender
que este no es nuestro destino.
Y si no quieres ver...
nena quiero estar contigo.
y si no puede ser...
(Letra original: José Balsalobre)
|
||||
6. |
Ens Fumem Les Hores
04:26
|
|||
|
ENS FUMEM LES HORES
Amb un somriure en tinc plou
Per passar les setmanes, tant si fa fred o prou.
Au! Vine! Arropa’t amb mi,
Que ens fumarem les hores fins demà al dematí.
I ara vola, plora i niu,
Però, si us plau, no fugis mai d’aquest riu
I ara vola, plora i riu,
Però, si us plau, no fugis mai d’aquest niu.
I quant haurem despertar,
Perquè sigui la lluna qui ens doni el d’esperar?
I quant haurem d’esperar,
Perquè sigui la lluna qui ens doni el despertar.
...Perquè sigui la lluna qui ens doni el d’esperar?
I quant haurem d’esperar,
Perquè sigui la lluna qui ens doni el despertar.
I ara de llum ja n’hi ha plou...
Ens il•lumina la flama que viu dins el teu cor
I ara de llum ja n’hi ha nou...
Ara toca cloure els ulls i somniar amb tu de prou...
|
||||
7. |
Fugint Del Món
05:43
|
|||
|
FUGINT DEL MÓN
Sents la derrota al clatell.
Contemples la vida lliscar sota els teus peus
I saps que no tornaràs mai més. Mai més...
Cada pas et porta imatges del passat, que s’esborren...
Cada pas realitzat, un segon esgotat.
Més a prop del principi, més a prop del final.
Hi ha un voltor esperant el fatal desenllaç.
És conscient, sap molt bé que tard o d’hora cauràs.
El temps es para i es fa el silenci al teu voltant,
La por entra en escena. Et fa tremolar.
Mires enrere buscant la compassió de l’enemic,
Però només veus homes de pedra
Sortejant el teu destí.
Fredament, l’afortunat aixeca el fusell amb lentitud.
Tranquil i ben plantat, relaxa les espatlles. Sempre és el mateix ritual...
Estudiat. Manté el punt de mira a l’alçada del teu cap
I no vacil•larà...el seu dit acaricia el gatell. Ja quasi està...
Fredament, l’afortunat aixeca el fusell amb lentitud.
Tranquil i ben plantat, relaxa les espatlles. Sempre és el mateix ritual...
Estudiat. Manté el punt de mira a l’alçada del teu cap
I no vacil•larà...el seu dit acaricia el gatell. Ja quasi està...
Els teus ulls busquen el Sol.
La seva llum escalfa el teu esperit.
La Terra acull el teu cos
I tu t’enlaires fugint del món que et veu morir....
|
||||
8. |
Negre O Blanc
05:05
|
|||
|
NEGRE O BLANC
No cal que discutim. És negre o blanc.
Jo veig el món així: és negre o blanc.
Estat de xoc total. És negre o blanc.
Alquimista de colors. És negre o blanc.
No cal que discutim.
No cal que intentis colorejar-me,
Que intentis que tot ho pensi dos cops.
No és tan senzill, no és fàcil mantenir-se dret
Entre els cels i els inferns, quan no hi ha xarxa.
Tranquil…respira. Els nervis no porten enlloc.
Escolta l’aire. Veuràs com és ple de colors, de llum,
De vies secundàries que evitaran el salt
Quan no hi ha xarxa.
Intento que surtis del teu racó.
Intento que tot ho pensis dos cops.
Però és que no, no sóc jo.
Jo mai he dubtat de la veu que dins meu crida,
Em parla, em diu coses boniques.
No, és que no! No, no sóc pas jo!
No hi ha més colors!
Blau elèctric de tempesta
No sé on veieu tantes bestieses!
No cal que discutim, és negre o blanc (x4).
|
||||
9. |
Ella
07:26
|
|||
|
ELLA
...Ara sento com ella em mira...
...ara noto com ella em sent...
...jo ploro per la teva vida...
...tu crides per no viure més...
...I ara sento com ella em mira...
...i ara noto com ella em sent...
...jo ploro per la teva vida...
...tu crides per no viure més...
No oblidis les teves marques.
Fas tanques del teu comiat
T’emportes les passes fermes
Per frenar el teu passat.
Ella viu en un passat profund...
Jugava amb un cavall de fusta.
I ella viu en un passat profund...
Jugava amb un cavall de fusta.
Estàs mirant de dir el que et trobaràs,
Estàs buscant en silenci el teu letarg. (“letarg” està mal dit. Seria “letargia”, però a veure còm collons ho fem ara...)
Cuida les teves paraules
Per no ferir als teus companys...
...Ara sento com ella em mira...
...ara noto com ella em sent...
...jo ploro per la teva vida...
...tu crides per no viure més...
No oblidis les teves marques.
Fas tanques del teu comiat
T’emportes les passes fermes
Per frenar el teu passat.
Pensa avui en tu.
Nosaltres ho farem per tu demà.
Agafa les postres? llances
I no trenquis la teva llibertat.
Allà trobaràs aigua.
Aquí has deixat fam...
Fam de veure’t amb vida...
Set de les teves mans...
Ella viu en un passat profund...
Jugava amb un cavall de fusta.
I ella viu en un passat profund...
Jugava amb un cavall de fusta. (x3)
|
||||
10. |
||||
|
UN DIA PERFECTE PER MORIR
Ja no recordo un dia feliç.
El terra és tan humit aquí...
Recordo uns ulls que ja no em miren,
Sense tu no hi ha després.
I no hi ets. Potser no et veig...
Ja l’aire no m’explica res.
Sempre tan buit i amarg per dins...
Una pastilla pel camí.
El vent ha fet caure les fulles
Dels vells plàtans del passeig
I toca el cel...cansa el temps.
Ets ahir, demà i present...I ho sé...
Em sento cada dia lluny teu.
I si no puc trobar-te avui
Sé d’un lloc al cel
On sempre que et penso ets amb mi. (bis)
I cau la pluja sota meu.
Ja no m’espanta tenir fred.
Mentre m’enlairo veig un àngel que em somriu...
Ara sóc teu...Concedeix un desig:
Un dia perfecte per morir.
Sempre em sorprens al no dir res.
Vull respirar amb tu l’aire fresc.
Qualsevol dia m’ho repenso, tornaré i et cantaré
Una cançó d’un altre món.
Ara no importa, ja sóc mort, i ho sé.
Em sento cada dia lluny teu.
|
||||
11. |
De Cop I Volta
04:32
|
|||
|
DE COP I VOLTA
Quan, de cop i volta vas desar les hores
I el teu vell rellotge va deixar de córrer...
Quan, de cop i volta, en la freda nit,
Els teus ulls es van perdre buscant estrelles...
No...i jo, no em crec que siguis tu...
No pas que fos tan dur...
Quan, de cop i volta vas creuar la porta
De la mà del teu fill i la teva dona...
El cor fatigat es desespera per robar
L’essència d’uns amors que tot just ploren.
No...i jo, no em crec que siguis tu...
No pas que fos tan dur...
Em traeix la serenitat.
I les llàgrimes volen en llibertat
Abraçades per un pare.
Abraçades per una mare...
I es que vas marxar...
¿Per què vas marxar?
I es que vas marxar...
¿per què vas marxar?
Ja només em queda rescatar les hores
Exprimides intentant que fos més fàcil.
I escriure dos versos que viatgin per l’espai
I creure que sonen allà on siguis.
No...i jo, no em crec que siguis tu...
No pas que fos tan dur...
|
||||
INMOONERE Reus, Spain
Catalonian melodic metal band since 2008.
New female singer since 2020!
Instagram/Facebook/Bandcamp/Youtube/Spotify/Twitter/Amazon/Deezer/Soundcloud
INMOONERE recommends:
Humus - Tornaré (havaneres-2015)
by Damià Bonet
Projecte personal del primer teclista dels INMOONERE, el Damià Bonet.
go to album
Primeres gravacions
by Només l'oblit
Dark pop. Emocionant i amb grans lletres. Al baix i cors trobem al David, dels INMOONERE.
go to albumIf you like INMOONERE, you may also like:
Fate's Overture
by Mortal Blood
Heavy, immersive, and intense, Mortal Blood delivers extreme metal with a decidedly gothic darkness.
go to album
The Decline of the Enlightened Gods
by FROZEN DAWN
featured on Bandcamp Radio Feb 17, 2023
go to album
Illusions In The Wake
by NOLTEM
featured on Bandcamp Radio Oct 29, 2021
go to album
Featuring founding vocalist Jesse Zaraska for the first time since 2004, the Milwaukee veterans' seventh album is a metalcore monster.
go to album
